Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Vila-real Club de Futbol

Deixa un comentari

(Vila-real, Plana Baixa, 10 març 1923 – )

Club de futbol. El seu camp és el Madrigal, construït l’any de la fundació del club i amb capacitat per a 23.000 espectadors. La seva indumentària és formada per samarreta groga i pantalons blaus.

Ha disputat la major part de les competicions en segona divisió. La temporada 1998-99 pujà per primer cop a primera divisió, però tornà a segona en la temporada següent. Tornà a ascendir la temporada 2000-01 i el club emprengué una sèrie d’operacions econòmiques i esportives amb la intenció de consolidar l’equip a la primera divisió, la més important de les quals fou el fixatge de l’argentí Martín Palermo, considerat un dels davanters més efectius del futbol argentí dels darrers anys.

Enllaç web: Villarreal CF

Vila-rasa i de Centelles, Joan de

1 Resposta

(País Valencià, segle XIII)

Participà com a capità en el setge de Balaguer. Era nét de Pere de Vila-rasa i fou pare de:

Lluís de Vila-rasa i Castellsenç (País Valencià, segle XIV)  Es casà amb la pubilla Castellana de Cabanyelles, filla dels senyors de Bolbait, Benissanó i Alginet. Foren pares de Joan Llorenç, Gaspar, Ramon Guillem i Pere de Vila-rasa i de Cabanyelles, i de Lluís de Cabanyelles i de Vila-rasa.

Vila-rasa i de Cabanyelles -germans-

2 Respostes

Eren fills de Lluís de Vila-rasa i Castellsenç, i de Castellana de Cabanyelles, i germans de Lluís de Cabanyelles i de Vila-rasa.

Gaspar de Vila-rasa i de Cabanyelles  (País Valencià, segle XIV)  Senyor de Faura.

Joan Llorenç de Vila-rasa i de Cabanyelles  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Primer senyor de Segart i d’Albalat de Segart. Fou succeït per la seva filla, Elionor de Vila-rasa i de Vila-rasa (País Valencià, segle XV)  Es casà amb el seu cosí germà Cosme de Vila-rasa. Tingueren, entre d’altres, dos fills, Francesc i Lluís Jeroni de Vila-rasa i de Vila-rasa.

Pere de Vila-rasa i de Cabanyelles  (València, segle XIV – 1407)  Eclesiàstic. Fou degà del capítol de València. Tenia aquest càrrec el 1455, quan formà part de l’ambaixada d’Alfons IV el Magnànim adreçada al nou papa Calixt III.

Ramon Guillem de Vila-rasa i de Cabanyelles  (País Valencià, segle XV – segle XVI)  Fundador de la línia dels senyors de Faura. Fou l’avi de:

  • Joan Llorenç de Vila-rasa i Llorac (País Valencià, segle XVI)  Fou senyor de Faura i governador de València el 1553. Per manca de fills legítims el succeí el seu nebot:
  • Joan Lluís de Vila-rasa i de Montsoriu (País Valencià, segle XVI)  Senyor de Faura. Fou l’avi de:
  • Eugenia de Vila-rasa i Mercader (País Valencià, segle XVII)  Portà l’herència de la línia dels senyors de Faura als seus descendents i del seu marit, Joan Vives de Canyamars, creat comte de Faura el 1647.

Vila-rasa, Ramon de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV)

Noble. El 1354 acompanyà Pere III el Cerimoniós a l’expedició de Sardenya.

Vila-rasa, Pere de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV – segle XV)

Cavaller. En 1412 participà al setge de Balaguer contra el comte Jaume II d’Urgell.

Vila-rasa, Francesc de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV)

Cavaller. El 1347 anà a Sardenya amb l’expedició de reforç que hi dugué Hug de Cervelló, les quals serien derrotades al combat d’Aidu di Turdu. Sobrevisqué.

Tornà a l’illa el 1353, a l’expedició que comandava Bernat II de Cabrera. Abans de partir fou armat cavaller pel rei Pere III el Cerimoniós.

Vila-rasa, Cosme de

2 Respostes

(País Valencià, segle XV – 1519)

Noble. Era fill de Lluís de Cabanyelles i de Vila-rasa, i el seu nom real era Cosme de Cabanyelles i Gallac.

Casat amb Elionor de Vila-rasa i de Vila-rasa, cosina germana seva. Tingueren, entre d’altres, dos fills:

  • Francesc de Vila-rasa i de Vila-rasa  (País Valencià, segle XVI – 1579)  Formà una línia del llinatge.
  • Lluís Jeroni de Vila-rasa i de Vila-rasa  (País Valencià, segle XVI – 1545)  Continuà la línia primogènita dels senyors d’Albalat i Segart, que s’extingí a la fi del segle XVII, i la seva herència passà als Saavedra.

Vila-rasa -Rosselló-

Deixa un comentari

(Sant Cebrià de Rosselló, Rosselló)

Església i antic lloc, al nord del poble.

Vilaragut i Viscontí, Antoni de

2 Respostes

(València, 1336 – 1400)

Noble. Fill de Ramon de Vilaragut i de Sarrià, i de Grandiana Visconti. Heretà possessions a Sicília, on residí de jove, i les perdé en tornar a València. Conseller de Pere III, fou alcaid de Xàtiva, i per raó de la seva participació en els bàndols familiars, hagué de restituir el càrrec (1378) i anar-se’n de València. Després assistí a la cort de Montsó (1383). Joan I el féu novament alcaid de Xàtiva (1387) i Alaquàs.

Per la seva muller, Joana Mercer i de Sentllir, filla de Mateu Mercer, adquirí la baronia d’Olocau, que vinculà el 1398. Foren els pares de Berenguer i de Ramon de Vilaragut i Mercer.

Fou un notable literat i, a més d’un tractat de falconeria, hom li atribueix la traducció al català de les tragèdies de Sèneca, tres de les quals, Tiestes, Troianes i Medea, en versió literal, i les altres, com a exposició del contingut, en forma novel·lesca, amb supressions i comentaris. Utilitzà per a aquests darrers el De genealogiis deorum de Boccaccio. Per la modernitat del llenguatge i el coneixement del món clàssic, hom ha suggerit que el traductor podria ésser el seu nét (mort el 1446), Antoni de Vilaragut i de Vilanova.

Vilaragut i Mercer, Berenguer de

2 Respostes

(País Valencià, segle XIV – 1449)

Noble. Fill d’Antoni de Vilaragut i Viscontí, baró d’Olocau. Anà amb l’infant Martí a Sicília (1392), i després fou conseller i camarlenc seu. Fou testimoni de la confirmació de la pau amb Gènova (1403). La reina Maria li permeté de residir a Alaquàs si no feia bandositats (1404).

En morir Berenguer de Vilaragut i de Boïl, li fou concedida, pro indiviso amb el seu germà Ramon, una part de les baronies de Corbera i Albaida (1406), però Carrossa de Vilaragut i Carròs reclamà, i el plet continuà. Amb el bastard Joan de Vilaragut, combaté en torneig contra Pere Pardo de la Casta, en defensa de l’antiguitat dels llinatges respectius (1407). Acatà les treves dels bàndols (1411), però més tard reptà Pere Maça de Liçana (1418).

Fou un dels ambaixadors de València al parlament de Tortosa, i durant la guerra de Castella fou un dels qui garantiren les treves (1430). En morir Carrossa (1433), continuà el plet amb la família d’ella per la baronia d’Albaida. Una sentència de la reina Maria, de la qual també fou camarlenc, li restituí els drets, en canvi de restituir al fill de Carrossa la meitat d’una suma que ella li havia pagat (1441).

Es casà amb Maria Eiximenis, i després amb Elionor de Perellós i de Manresa; per això posseí uns castells al Conflent.

Fou germà seu, Ramon de Vilaragut i Mercer  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Senyor de la baronia d’Olocau i camarlenc del rei Martí. Anà a la campanya de Sicília (1392) i tingué possessions a Xàtiva. Fou partidari del comte Jaume II d’Urgell, com tota la família, i lluità contra els Centelles. Reorganitzà els urgellistes vençuts a Morvedre, presidí el parlament dissident a Vinaròs i reuní el de Llíria (1412), precedent del de Casp. Casat amb Felipa de Vilanova, tingué dos fills: Antoni de Vilaragut i de Vilanova, i:

Jaume de Vilaragut i de Vilanova  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Degué ésser l’hereu i degué morir abans que Antoni, germà i successor seu.