Arxiu de l'autor: Ramon Piera

Desconegut's avatar

Quant a Ramon Piera

Coleccionista de dades, amb tota la informació sobre els Països Catalans (geografia, història, biografies, cultura, etc.).

Sant Llobí

(Àger, Noguera)

Ermita, a l’est de la vila, dins la demarcació de Millà.

Sant Llàtzer, raval de *

(Tortosa, Baix Ebre)

Veure> raval de la Llet  (barri).

Sant Llàtzer, mestre de

(València ?, segle XVI)

Pintor anònim. Actiu a València a la primera meitat del segle XVI, autor del retaule de Sant Llàtzer conservat al Museu Diocesà de València.

Malgrat l’època en què treballà, el seu estil és quatrecentista, relacionat amb el del cercle del mestre de Martínez Vallejo.

Sant Leocadi, Pau de

(Reggio-Emilia, Itàlia, 10 setembre 1447 – València, vers 1515)

(o de San Leocadio) Pintor. Actiu a València des del 1472, on arribà amb Francesco Pagano i un mestre Richart -potser Riccardo Quartararo-, per mitjà del cardenal Roderic de Borja, a fi de decorar al fresc la capella de l’altar major de la catedral.

Treballà també a Gandia, on contractat per Maria Enríquez (1501) es comprometé a pintar el retaule de la col·legiata, desaparegut el 1936. Protegit per aquesta dama hi pintà també el retaule del convent de Santa Clara -conservat només en part- i diverses obres per al palau ducal.

Féu el 1512 el retaule de l’església de Santiago de Vila-real, on uns anys abans, possiblement, féu el retaule del Salvador. Tornà a treballar a la seu de València (1513-14) i pintà un retaule, perdut, per a l’església parroquial de Castelló de la Plana.

Hom li adjudica obres com una Sacra conversació (vers 1490; National Gallery de Londres) -signada Paulus-, el Crist mort de la col·lecció Muntadas i el retaule del Naixement de la col·lecció Despujol, les dues de Barcelona, així com l’Oració a l’hort (València, col·l Montortal), Crist varó de Dolor (València, col·l Serra), Adoració dels pastors (València, col·l baró de Càrcer), Verge amb el nen i Sant Joan (Museu de Belles Arts de València), etc.

El seu estil acusa influències flamenques i nord-italianes, proper a Ercole Roberti o Cosimo Tura, i evidencia una progressiva adaptació als models valencians derivats de Roderic d’Osona. És palès també l’influx posterior de Fernando Yáñez i Fernando de Llanos. Entre els seus deixebles sobresurt Vicent Macip, el seu col·laborador més directe.

Casat el 1493 amb Isabel Llopis, fou segurament fill seu el pintor Felip Pau de Sant Leocadi  (València, vers 1480 – 1547)  Pintor. Se li atribueixen, entre altres obres, el retaule de Sant Domènec i els Misteris del Roser (Palau Ducal de Gandia).

Sant Julià Vell

(Mosset, Conflent)

Antiga església parroquial, situada vora la Castellana, aigua avall del poble, prop del monestir de Corbiac.

Sant Julià de Vilacorba *

(les Llosses, Ripollès)

Nom que tenia als segles XVII-XIX l’església parroquial de Sant Julià de Palomera.

Sant Julià de Ribelles

(Albanyà, Alt Empordà)

Parròquia del poble de Ribelles.

Sant Julià de Raó

(Vilanova de Raó, Rosselló)

Església romànica (segle XII), a l’est del poble, vora la carretera de Perpinyà a Brullà, a l’indret de l’actual cementiri.

Sant Julià de Bussac

(Reiners, Vallespir)

Església.

Sant Julià, torre de -Plana Alta-

(Benicàssim, Plana Alta)

Torre de defensa de la costa, a l’est de la vila.