Santuari, al sud del poble, davant el serrat de Sant Martí. És un edifici romànic.
Honorat Ciuró, que en fou ermità, el reconstruí i en deixà escrites unes memòries, el Tractat de la capella (1637-64).
Sant Martí de Cameles
1 Resposta
Arxiu de l'autor: Ramon Piera
Sant Martí d’Arenys *
(Maresme)
Antic nom del poble d’Arenys de Munt.
Sant Martí d’Alenzell
(Vilafranca de Bonany, Mallorca Pla)
(o Sant Martí) Possessió, al sud i a poca distància de la vila, camí d’Alenzell, una altra possessió del terme.
Sant Martí d’Alenzell ja és anomenat així en el repartiment de Mallorca, el 1232, i consta com a alqueria del terme de Petra; fou donada a Ramon Laclusa, però després fou adquirida, amb altres de veïnes, pels templers.
Després de l’extinció de l’orde dels templers (1312), passà als hospitalers, però, reintegrada el 1314 al poder reial, la cavalleria d’Alenzell fou atorgada a Pau Sureda, i el 1391 Pau Sureda i Moià, veguer forà de Mallorca, comprà l’honor de Sant Martí d’Alenzell, origen de la baronia de Sant Martí d’Alenzell, i els seus descendents es cognomenaren Sureda de Santmartí i tingueren el marquesat de Vilafranca.
Dins el seu territori es formà un nucli urbà que donà lloc, el 1620, a la vila de Vilafranca de Bonany, inicialment Vilafranca de Sant Martí.
Sant Martí d’Albera
Poble, a l’est del terme, al vessant septentrional del pic de Llobregat, límit amb l’Alt Empordà. L’església parroquial (Sant Martí) és romànica.
Sant Martí, vescomtat de
(Catalunya, segle XIV)
(o de Sant Martí Sarroca) Denominació emprada a mitjan segle XIV pels So com a substitutiu del vescomtat d’Évol.
Sant Martí, raval de -Perpinyà-
Barri popular de la ciutat, a ponent del nucli urbà, fora de l’antic recinte emmurallat, davant el portal de Sant Martí (pel qual Carles V féu l’entrada solemne a la vila el 1538).
Sorgí a l’indret de la casa procura o priorat de Sant Martí, dependent de Sant Miquel de Cuixà, que fou venut el 1266 als mercedaris de Perpinyà (que s’havien establert al seu costat el 1228), els quals construïren, a la fi del segle XIII i començament del XIV, l’església gòtica amb dos arcs de diafragma i coberta de fusta.
El raval es formà al seu voltant durant el segle XIX amb l’establiment de traginers i carreters, magatzems de vi, menestrals i habitatges d’obrers; hom hi instal·là l’asil de vells, la fàbrica de gas i altres indústries i el nou cementiri de Sant Martí.
Modernament, envaint les antigues hortes que envoltaven el raval, hom hi ha bastit un nou cementiri (el de l’Oest), un nou asil de vells, l’hospici de la Misericòrdia i l’institut del Bonsocors.
Sant Martí, Ferrer de *
Veure> Ferrer de Santmartí (bisbe de València, segle XIII).
Sant Martí, cap de -Marina Alta-
(o cap Martí) Cap de la costa, al nord del cap de la Nau, que forma un llarg promontori que separa la gran badia de Xàbia, a llevant, del Portitxol, a ponent.
L’ermita de Sant Martí s’alça prop d’aquest indret, on, segons la tradició, existí un monestir en època pre-islàmica.
El castell de Sant Martí, que defensava aquest sector de la costa, fou destruït pels anglesos durant la guerra del Francès.
Sant Martí -Noguera-
(la Baronia de Rialb, Noguera)
Llogaret, a 4 km del centre municipal.
Sant Marçal, marquesat de
(Catalunya Nord, segle XVIII – segle XIX)
Títol concedit el 1727, pel rei Lluís XV de França, a Àngel Carles Delpàs-Camporrells i d’Oms, baró de Pià i senyor de Sant Marçal (Rosselló).
S’extingí, amb la família, a la primera meitat del segle XIX.
