(Cornellà del Terri, Pla de l’Estany)
Veïnat, vora el rec de Sords.
Ermedàs -Pla de l’Estany-
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Cornellà del Terri
Garrumbert, riera de
(Cornellà del Terri / Fontcoberta, Pla de l’Estany)
(trad: Rigumbert) Afluent esquerrà del Terri, que neix al terme de Fontcoberta i desemboca al de Cornellà.
Corts -Pla de l’Estany-
(Cornellà del Terri, Pla de l’Estany)
Poble, al sud del pla de Banyoles.
La seva parròquia (Sant Julià) és esmentada ja el 1017, any que fou cedida a la canonja de Girona; l’actual edifici, del començament del segle XII, té un notable portal esculpit; posteriorment li fou sobreposada una volta ogival. En depèn l’església de Sant Andreu de Mata.
Coll i Prat, Narcís
(Cornellà del Terri, Pla de l’Estany, 20 novembre 1754 – Madrid, 30 desembre 1822)
Eclesiàstic. El 1807 fou nomenat arquebisbe de Caracas (Veneçuela), i en prengué possessió el 1880.
En esclatar la revolució per la independència del país, el capità general, creient que simpatitzava amb el moviment, li manà el retorn cap a la Península perquè es presentés a Madrid, on fou acusat d’haver fomentat la insurrecció i fou privat de tornar a Amèrica.
Borgonyà del Terri
(Cornellà del Terri, Pla de l’Estany)
Poble, a l’esquerra del Terri, entre Banyoles i Cornellà. L’església parroquial, romànica, és dedicada a sant Joan.
Era un dels llocs reials de la vall de Cornellà.
Cornellà del Terri (Pla de l’Estany)
Municipi del Pla de l’Estany (Catalunya): 27,71 km2, 96 m alt, 2.364 hab (2019)
Estès per la vall del Terri, des del sud-est del pla de Banyoles fins a la confluència del riu amb el Revardit. Hi ha abundància de pasturatges i algunes hectàrees de bosc (pins i alzines).
Les bases de l’economia local són la ramaderia (bestiar boví i porcí), l’avicultura, l’agricultura de secà (cereals, blat de moro, farratges i alls) i de regadiu (hortalisses i llegums) i algunes petites indústries. Àrea comercial de Banyoles.
El poble, a la dreta del Terri, és d’origen romà; destaquen l’antic castell de Cornellà, l’església romànica de Sant Antoni, antiga capella del castell i l’església parroquial de Sant Pere, d’origen romànic, refeta al segle XVIII.
El terme comprèn, a més, els pobles de Borgonyà del Terri, Corts, Sords, Pujals dels Cavallers i Pujals dels Pagesos, la caseria de Palol de la Farga i els veïnats d’Ermedàs i Pont-xetmar, on hi han diverses esglésies d’interès; el 1976 li fou agregat l’antic municipi de Sant Andreu del Terri, juntament amb els pobles de Ravós del Terri, Santa Llogaia del Terri i el llogaret de Prades del Terri.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Dades dels Països Catalans 