Arxiu d'etiquetes: Vilanova i la Geltrú (geo)

Enveja -Garraf-

(Vilanova i la Geltrú, Garraf)

Antiga quadra, a ponent del nucli urbà.

Adarró

(Vilanova i la Geltrú, Garraf)

Antiga quadra. Tocant al mar hi ha les restes de la torre d’Adarró, de caràcter defensiu.

Des del segle XVII fou anomenada de Sant Gervasi, nom de l’ermita construïda al seu costat.

Farola, la -Garraf-

(Vilanova i la Geltrú, Garraf)

Barri marítim de la Geltrú, a llevant del nucli urbà; hi ha l’ermita de Sant Cristòfol, d’origen medieval, i la residència que féu bastir Eugeni d’Ors dita el Far de Sant Cristòfol.

Marina de Vilanova, la

(Vilanova i la Geltrú, Garraf)

Barri marítim de Vilanova, situat a la costa, entre les roques de Sant Gervasi, a ponent, i el barri de la Farola.

És barri de pescadors i mariners, i també nucli turístic (restaurants típics, hotels); hi ha la fàbrica Pirelli. Modernament la línia del ferrocarril de Barcelona a Tarragona el separa del nucli urbà.

La seva importància es remunta al segle XIV, quan Pere III el Cerimoniós autoritzà la platja de Vilanova per a carregar i descarregar mercaderies. Tingué duana; el port és de construcció moderna.

El seu creixement, sobretot a partir del segle XVII, féu que l’eixample de Vilanova, des del segle XVIII i començament del XIX, es dirigís vers la Marina a través de les rambles.

L’església parroquial (Santa Maria del Mar) fou bastida en 1854-59.

Geltrú, la

(Vilanova i la Geltrú, Garraf)

Antic nucli i sector oriental de la ciutat, inclòs en l’antic terme del castell de la Geltrú, el qual, amb l’església parroquial de Santa Maria de la Geltrú, centra un barri d’aspecte rural, separat de l’antic nucli de Vilanova de Cubelles pel torrent de la Pastera (avui, carrer de la Unió).

L’actual temple és del començament del segle XVIII i conserva de l’edifici anterior el retaule barroc de l’altar major (1675).

El castell, bastit del segle XII al XV, fou restaurat modernament gràcies al mecenatge de Josep Font i Gumà, i el 1956 l’ajuntament el cedí per a museu de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer.

La Geltrú és esmentada ja el 999 i el 1002 com a vila episcopal; sobre el castell tingueren drets els senyors de Ribes. Els Santjust vengueren el castell i el terme al municipi que des del 1359 formava la Geltrú amb Vilanova de Cubelles i Cubelles.

La Geltrú es constituí en consell separat en 1637-47, però des de llavors ha restat sempre unida a Vilanova.