Antiga quadra, actualment compresa entre els dos municipis.
Arxiu d'etiquetes: Reus (geo)
Aigüesverds
Partida. Havia format part de l’antic terme anomenat el Territori de Tarragona.
Castellets -Baix Camp-
(ant: Castellet) Partida i antic terme. Formava part del Territori de Tarragona; hi hagué un castell pertanyent als Castellet, senyors de Reus.
Burgar, el
(ant: el Brugar) Caseriu i antic terme, al nord-est de la ciutat.
L’antiga església parroquial de l’Esperança fou agregada a la parròquia de la Selva.
Bellisens
Partida. Situada al sud-est de la ciutat.
Hi ha una bona part de les masies més importants del terme.
Misericòrdia -Baix Camp-
Santuari de la ciutat, al final del passeig de Misericòrdia, a 1 km de la ciutat.
La seva construcció fou decidida pel consell municipal el 1592, amb motiu d’una pretesa aparició de la Mare de Déu a la jove pastora Isabel Besora.
Fou acabat el 1601, i entre el 1652 i el 1683 fou engrandit.
El cambril és del 1771 (refet el 1954, després de les destruccions del 1936).
Mascalbó
(o Mascalvó) Partida i antic terme, al sud de la ciutat, al límit amb el terme de Vila-seca de Solcina; és centrat pel mas Calbó, donat el 1169 per l’arquebisbe Hug de Cervelló a la família Calbó i en el qual nasqué, el 1180, el qui després fou sant Bernat Calbó.
L’edifici, que conserva elements gòtics, ha estat molt restaurat modernament.
Inicialment formà part del terme de les Porpres, i després, del territori de Tarragona. El 1591, la vila de Reus el comprà a Elisabet de Sacirera, però se’n desprengué el 1852.
Eclesiàsticament pertany a Vila-seca.
Gaudí -Reus-
Barri de la ciutat, al nord-oest del centre urbà.
Fou construït per iniciativa oficial i amb subvenció oficial, seguint el projecte de Ricard Bofill i Leví (1964-65), que preveia l’edificació de 8 ha per a 12.500 habitants.
Hom n’inicià la construcció a la fi dels anys 1960. És ocupat per obrers qualificats i per empleats.
Fortuny -Reus-
Barri de la ciutat. Al sud del nucli urbà, al costat de la carretera de Salou.
Fou construït per iniciativa oficial i és fruit del procés de creixement econòmic de la ciutat els anys 1960.
A l’inici estava format per 692 habitatges construïts en forma de blocs. Hi resideix població autòctona i immigrada.
