Estació megalítica, a l’oest de la ciutat, amb una de les taules més interessants de l’illa.
Estació megalítica, a l’oest de la ciutat, amb una de les taules més interessants de l’illa.
(Alaior / Maó, Menorca)
Poblat talaiòtic entre els dos municipis. Excavat en part (1958-67) per Maria Lluïsa Serra i Belabre.
Han aparegut cases circulars, amb un petit pati central delimitat per sis columnes monolítiques, amb les cambres al voltant, una de les quals conté la llar de foc, d’un tipus fins ara mal conegut de la cultura talaiòtica. Sembla que pertanyen a la fase tardana d’aquesta cultura.
El poblat continuà habitat durant l’època romana.
(o sa Raval Vella) Raval, format extramurs del castell de Sant Felip, que cloïa el port de Maó i que subsistí fins a la destrucció del castell el 1679, el qual es traslladà 500 m a ponent, on rebé el nom de sa Raval Nova.
En aquest nou emplaçament els anglesos fundaren Georgetown (es Castell).
(Maó, Menorca, de l’1 al 4 setembre 1535)
Depredació, obra del pirata Barba-rossa, que es presentà al port de Maó amb un estol de 30 neus.
Enderrocades en part les muralles i havent fracassat l’ajut del governador de Ciutadella (llavors capital de l’illa), el batlle de Maó, Jaume Escala, d’acord amb alguns regidors, pactà d’amagat amb l’enemic i li obrí les portes de la vila, a canvi que les cases dels traïdors fossin respectades.
A més del saqueig, els pirates cremaren l’església parroquial i s’endugueren de 600 a 800 captius. Els principals traïdors foren executats a Ciutadella el 24 d’octubre de 1536.
Després del saqueig, Maó restà gairebé despoblada, fins que l’erecció del castell de Sant Felip -iniciat el 1554- hi potencià el repoblament i la vida comercial.
(Maó, Menorca, maig 1756)
Combat entre la marina francesa (12 navilis i 5 fragates) dirigida per l’almirall La Galissonière, i la marina anglesa (18 naus), dirigida per l’almirall John Byng. La marina anglesa intentava socórrer els seus compatriotes, assetjats al castell de Sant Felip.
Si bé el resultat del combat fou indecís, els anglesos, en no poder desembarcar a l’illa, optaren per retirar-se.
Camí ral entre els dos municipis, fet construir pel governador britànic Richard Kane. Iniciat el 1713, s’obrí a la circulació el 1720.
Té 51,5 km de llargada i una amplada de 30 peus anglesos (9,14 m). Les obres foren dirigides per William Scholy. És equidistant de les costes de Tramuntana i de Migjorn.
Fou restaurat en 1800-01. Fou la via de comunicació bàsica per a l’illa fins al 1900, que hom acabà l’actual carretera.
Nom donat a la possessió de Sant Antoni durant la dominació britànica de l’illa.
Nom donat pels anglesos a l’illa del Rei, situada al port de Maó.
Un dels quatre districtes en que era dividida l’illa en època islàmica.
Correspon, aproximadament, a l’actual terme de Maó.