(Montoliu de Segarra, Segarra, segle XIV – Catalunya, segle XIV)
Religiós. Deixà un còdex transcrivint episodis bíblics, als quals afegí una Exposició del parenostre.
(Montoliu de Segarra, Segarra, segle XIV – Catalunya, segle XIV)
Religiós. Deixà un còdex transcrivint episodis bíblics, als quals afegí una Exposició del parenostre.
(Montoliu de Segarra, Segarra)
(o Guardiolada) Poble, situat a 780 m alt a l’est del cap del municipi, al peu d’un turó coronat per les ruïnes de l’antic castell de la Guàrdia Lada, esmentat el 1075, que pertanyia a la línia troncal dels Cervera.
Passà als hospitalers, que hi establiren la comanda de la Guàrdia Lada.
De l’església parroquial de Santa Maria depenia la de Cabestany.
(Montoliu de Segarra, Segarra)
Poble (710 m alt), als altiplans que separen les valls dels rius Cercavins i Corb.
El lloc és esmentat ja el segle X. L’antic castell de Cabestany fou adquirit, amb el poble, pels hospitalers el 1273, i n’obtingueren el mer i mixt imperi el 1381.
Al segle XIX formà municipi, l’església de Sant Salvador depenia de la parròquia de la Guàrdia Lada.
(Montoliu de Segarra, Segarra)
(ant: l’Ametlla de Tàrrega o l’Ametlla Lada) Poble (704 m alt), aturonat a les línies que separa les conques del riu Corb i del Cercavins, a 1,5 km de Vallfogona de Riucorb.
El segle XI, en la campanya per a la reconquesta i repoblament de la Catalunya Nova, el comte Ramon Berenguer I de Barcelona donà a Acard Miró, senyor de Tarroja, probablement del llinatge vescomtal de Cardona, el castell de l’Ametlla, situat aleshores a l’extrem occidental del comtat d’Osona, a la frontera amb el territori islàmic.
El 1077 els comtes Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II confirmaren la donació amb l’obligació d’acabar la construcció del castell, aleshores a mig fer i del qual és conserva, malmesa, una torre cilíndrica.
La senyoria de l’Ametlla passà el 1239 dels Tarroja a la comanda de Cervera, de l’orde de Sant Joan de Jerusalem.