Arxiu d'etiquetes: 1379

Maresme, Francesc

Deixa un comentari

(Morvedre, Camp de Morvedre, 1379 – Grande Chartreuse, França, 23 gener 1463)

Eclesiàstic. Ingressà a la cartoixa de Portaceli el 1402 i arribà a ésser-ne prior (1414-23). Des d’aquest càrrec gestionà l’unió de les cartoixes de la Península que obeïen el papa Luna amb la Grande Chartreuse; obtingut l’èxit, escriví una relació llatina de les gestions (publicada el 1890).

Fou també prior de les de Montalegre (1423-25) i de Valldecrist (1425-37), i visitador de la província. Nomenat coadjutor del general de l’orde, Guillaume de la Motte, el representà al concili cismàtic de Basilea i Ferrara.

Després de renunciar al cardenalat, fou elegit general dels cartoixans el 1437, càrrec que exercí fins a la mort. Ha estat considerat sant. A Montalegre es conserva una relació seva manuscrita sobre l’origen de la casa.

Escrivà, Andreu Guillem -varis-

4 Respostes

Andreu Guillem Escrivà  (País Valencià, segle XIII – 1329/31)  Fill segon d’Arnau d’Escrivà. Fou el fundador de la línia dels senyors d’Agres. Era menor d’edat el 1283. Hom el pot identificar amb el qui comprà, el 1316, la baronia de Beniparrell, que més tard passà novament als Romaní, i amb el qui l’any 1327 fou lloctinent de procurador general del Regne de València en nom de l’infant Alfons i de Bernat de Sarrià. Morí entre el 1329 i el 1331, data en què Beniparrell era a mans del seu fill:

Andreu Guillem Escrivà  (País Valencià, segle XIV – la Pobla Llarga, Ribera Alta, 1347)  Fill de l’anterior. Fou lloctinent de procurador, el 1341, per Pere de Xèrica. Es mullerà amb Marieta d’Artés, rebé Agres de Pere III el Cerimoniós durant la guerra de la Unió. Morí amb un fill seu a la batalla de la Pobla Llarga. Un altre fill fou Andreu Guillem Escrivà i d’Artés (País Valencià, segle XIV – 1379)  Senyor d’Agres. Es casà, abans del 1365, amb Sança Pallarès. El seu fill i successor fou:

Andreu Guillem Escrivà  (País Valencià, segle XIV – 1397)  Baró d’Agres. L’any 1384 fou hereu universal d’Arnalda Escrivà. Fou camarlenc de la infanta Joana d’Aragó i d’Armanyac el 1384, i adalil de les escortes de València per Joan I el Caçador el 1390, càrrec que li confirmà Martí I l’Humà el 1397 per la seva fidelitat durant la rebel·lió del comte de Foix, marit de la esmentada infanta. Fou pare de Arnau Guillem Escrivà (mort 1417) i també de Jaume Guillem i de Sibil·la Escrivà i de Pròixida.

Marc, Jaume -funcionari-

(Catalunya, vers 1300 – 1379)

(o March)  Funcionari reial. Fill de Pere Marc, senyor de la baronia d’Eramprunyà. Era pare dels poetes Jaume i Pere Marc i avi d’Ausiàs.

Heretà del seu oncle Pere March el castell d’Eramprunyà, i del seu pare les possessions valencianes. Pere III el Cerimoniós l’armà cavaller el 1360, per a recompensar l’actuació dels seus fills en la guerra contra Castella.

En morir deixà als seus fills, Eramprunyà a Jaume i Beniarjó a Pere.

Granollers, baronia de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIV – )

Jurisdicció senyorial, centrada al castell de Granollers de Rocacorba, concedida el 1379 a Pere Galceran de Cartellà i de Santvicenç, senyor de Cartellà.

Passà als Ardena de Sabastida, als Rocabruna i als Montoliu.