Arxiu d'etiquetes: Mont-ral

Cabrera -Alt Camp-

(Mont-ral, Alt Camp)

Caseriu, a la dreta del riu Brugent, aigua avall de Farena.

Bosquet, el

(Mont-ral, Alt Camp)

Despoblat, a la capçalera del riu Glorieta, sota el pla dels Motllats.

Lluera, pla de la

(Alcover / Mont-ral, Alt Camp)

Altiplà (843 m alt), a les muntanyes de Prades, a l’est del massís, entre els dos termes, limitat per una alta cinglera.

Mont-ral, jaciment de

(Mont-ral, Alt Camp)

Jaciment del Triàsic mitjà. Juntament amb el jaciment d’Alcover (Alt Camp) correspon a unes sorres molt fines que es dipositaven en un ambient de tipus lagoon, és a dir, llacunes costaneres que periòdicament eren envaïdes per l’aigua salada.

Al fons d’aquestes llacunes, en condicions anaeròbies, anaven a parar les restes dels nombrosos organismes que hi vivien al voltant, que d’aquesta manera han quedat preservats en forma de delicats motlles.

A Mont-ral i Alcover hi és representada una abundant fauna que inclou rèptils marins (notosaures), peixos del grup del celacant (Alcoveria) i de l’esturió, antròpodes primitius de la superfamília dels limuloïdeus i, fins i tot, organismes de cos tou com les holotúries (o cogombres de mar).

Farena

(Mont-ral, Alt Camp)

Poble (623 m alt), en un coster, a l’esquerra del riu Brugent, en un eixamplament de la vall.

L’església de Sant Andreu, d’origen romànic (segle XII), és la de l’antic castell de Farena.

Cadeneta, la

(Mont-ral, Alt Camp)

Caseriu, al vessant septentrional dels Motllats, damunt la vall del riu Brugent.

Aixàvega, l’

(Mont-ral, Alt Camp)

Despoblat (760 m alt), a la capçalera del riu Glorieta, sota el pla dels Motllats i la serra de la Mussara.

El 1968 era pràcticament deshabitat.

Mont-ral (Alt Camp)

Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 34,72 km2, 888 m alt, 164 hab (2017)

0alt_camp

Situat a la dreta del Brugent, afluent del Francolí, al límit amb la Conca de Barberà i el Baix Camp.

El relleu és força accidentat (muntanyes de Prades) i poc conreat, agricultura de seca (cereals i conreus arboris), circumstància que hi ha causat un notable descens demogràfic (l’any 1900 tenia 766 hab), pal·liat en part a finals del segle XX amb la instal·lació al municipi de la comunitat Arc Iris. Explotació de pedreres calcàries. Àrea comercial de Reus.

El poble és enlairat, dominat per l’església parroquial de Sant Pere, romànica, ampliada el segle XVIII. Hi ha testimonis de la presència dels templers.

Al terme hi ha els agregats de Farena, l’Aixàvega, Cabrera, la Cadeneta i el Bosquet.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques