Despoblat, al sud de la ciutat, a la riba esquerra del Xúquer, a l’interior del gran meandre que forma el riu entre Fortaleny i Cullera.
El 1248, després de la conquesta cristiana, era una alqueria que formava part del terme de Cullera. El 1317 era un llogaret pertanyent al terme de Sueca, de la jurisdicció dels hospitalers.
Barri, a l’oest de la ciutat.
(Sueca, Ribera Baixa, 14 octubre 1873 – Madrid, 8 març 1941)
Compositor. Deixeble del seu pare, Emili Serrano i Ruiz, i de Salvador Giner. L’any 1900 anà a Madrid i hi estrenà nombroses sarsueles, algunes de molt populars.
També és autor del Himno a Valencia (1909) i de Valencia canta (1923).
Antiga vall de desguàs, que, a les acaballes del segle XV, fou utilitzat per a recollir les aigües sobrants de la sèquia Major obtingudes per la universitat de Sueca per privilegi d’Alfons IV el Magnànim del 1457.
Barri de la ciutat.
(o cabeçol dels Sants) Petit turó (27 m alt), que s’alça enmig dels arrossars, al nord de la ciutat, camí de l’Albufera.
Al seu cim hi ha el santuari dels Sants de la Pedra (sant Abdó i sant Senén), edifici gòtic popular tardà, reformat el 1916. Té, annexa, una hostatgeria.
Barri, a llevant del nucli urbà.
Despoblat.
(Sueca, Ribera Baixa, 8 abril 1848 – 9 gener 1919)
Escriptor. Publicà unes Memorias sobre los hechos más notables de Sueca hasta 1400 (1905-07) i un Homenatge literari en honor de Josep Bernat i Baldoví (1881).
En català escriví poesies i algunes obres per al teatre, com Un dia en el Perelló, Tres hèroes de Camalet i Una fulla de llorer (1886).
Barri, al nord de la ciutat.
Dades dels Països Catalans 