(Vallclara ?, Conca de Barberà, vers 1370 – Poblet, Conca de Barberà, 26 març 1435)

Eclesiàstic. Monjo cistercenc de Poblet, on ingressà entre el 1384 i el 1387, exercí diversos càrrecs administratius (infermer dels pobres, cellerer major i majoral del Vilosell) fins que fou rellevat i empresonat, per mala administració.

Vers el 1411 abandonà el monestir, i durant dos anys menà una vida de disbauxa amb dues dones, una d’elles una ex-monja del convent de la Serra de Montblanc.

Penedit, retornà a Poblet. Després es retirà a la cova de la Pena, on féu una llarga penitència i esdevingué famós, fins al punt que, el 1415, Ferran I d’Antequera, greument malalt, s’encomanà a la seva pregària, i entre el 1424 i el 1430 tingué com a deixebla Elionor d’Urgell, filla de Jaume II el Dissortat, que visqué com a penitent a la cova propera de Nialó; el 1429 la reina Maria de Castella volgué visitar ambdós penitents i parlar-hi.

El 1433, per carta, pressionà Guillem de Queralt perquè acceptés l’abadiat de Poblet.

Fou enterrat a l’església de Poblet, i fou traslladat a un sepulcre nou el 1490. Fou tingut en fama de venerable.