(País Valencià, segle XIV – segle XV)

Noble i marí. Fill de Berenguer de Vilaragut i de Sarrià, i germà de Berenguer i de Nicolau. Serví Joan I. Més tard fou camarlenc del rei Martí I l’Humà. El 1399 dirigí un atac naval contra la costa del nord d’Àfrica. L’escomesa principal, llançada contra Bona, fou resistida pels sarraïns.

El 1405, el seu bàndol nobiliari, del qual era considerat el cap, es trobava en lluita ben seguida amb l’oposat dels Soler i els Centelles. Quan Martí l’Humà decidí tallar aquestes bandositats, Pere de Vilaragut s’avingué a lliurar-se a la justícia per facilitar la pacificació (1406).

Durant l’interregne es mostrà favorable a la candidatura de Jaume d’Urgell, com els seus familiars. No acatà les treves establertes aleshores a València.