(País Valencià)

Demarcació administrativa: 10.763 km², 2.589.312 hab (2021). La més extensa i poblada del País Valencià. La capital és València.

És formada per una plana litoral i un rerepaís muntanyós. La primera, que amb la plana de Castelló forma la depressió litoral valenciana, la més àmplia del llevant peninsular, és constituïda per al·luvions dels rius Túria, Xúquer, d’Alcoi i Palància, els quals la travessen i la reguen convertint-la en una àrea agrícola d’una gran riquesa. Cap al sud, la plana s’estreteix i acaba a l’horta de Gandia. La zona muntanyosa és de característiques molt semblants a les de la resta del país.

Tampoc el clima no hi ofereix variants gaire acusades respecte de les regions del nord del País. A la capital, València, situada a la costa, les temperatures mitjanes del mes més fred (gener) i del més càlid (agost) són de 10,3 ºC i 24,5 ºC, respectivament, la qual cosa representa una oscil·lació tèrmica moderada. Malgrat tot, les màximes i les mínimes absolutes registrades han assolit xifres extremes com ara 41,7 ºC i -7 ºC; les precipitacions són escasses (419 mm anuals), amb un màxim a la tardor i un mínim acusat a l’estiu.

La xarxa hidrogràfica, típicament mediterrània, se centra en uns eixos fluvials paral·lels; l’únic riu cabalós és el Xúquer, amb els seus afluents el Cabriol i el Magre per l’esquerra. Al nord, el Túria, després de discórrer pel Racó d’Ademús i altres comarques accidentades, travessa l’Horta de València, els camps de la qual rega mitjançant un tradicional sistema de sèquies.

La vegetació, a l’igual que el clima, és típicament mediterrània, amb diverses variacions altitudinals. Al Racó d’Ademús i en els punts més alts de l’orografia valenciana, predominen les savines i els pins blancs. A les muntanyes mitjanes i a la Plana d’Utiel, la pinassa ha desplaçat l’alzina carrasca. A les terres baixes dominen la màquia i la garriga aromàtica, amb plantes halòfiles als marjals.

La població provincial ha experimentat un notable creixement durant el segle XX. La immigració ha exercit un paper de signe vacil·lant en aquest creixement; entre el 1946 i el 1960 el saldo migratori fou negatiu, però ja en el trienni 1964-66 el nombre d’immigrants va ésser superior en uns 50.000 individus respecte al d’emigrants, nombre, però, que disminuí en decennis posteriors. Els primers immigrants procedien sobretot de la resta del País Valencià, Catalunya, la Manxa, Andalusia i Madrid. Predomina la població concentrada, que en general s’agrupa a les terres regades, en grans nuclis, entre els quals sobresurten, a més de la ciutat de València, Sagunt, Torrent i Gandia, amb més de 50.000 h, i Paterna, Alzira, Mislata, Ontinyent i Burjassot, que tenen entre 30.000 i 50.000 h.

És la tercera província d’Espanya pel seu valor de producció. L’economia tradicionalment agrícola, es basa en l’actualitat en el sector secundari, que s’hi troba molt diversificat: indústria de la construcció naval, mecànica, del paper i arts gràfiques, de la ceràmica, del vidre, alimentàries i tèxtils. Pel nombre de treballadors, la construcció és la primera indústria de la província, seguida per la de transformats metàl·lics, construccions navals, mecàniques, automobilístiques, d’electrònica i informàtica, de la fusta, de la confecció i química. Malgrat això, és la província més important pel valor de la seva producció agrícola: del total de la superfície conreada, la major part es dedica a cítrics, seguits de la vinya (raïm de taula), fruiters, hortalisses, oliveres, ametllers i cereals. Pel volum de producció, ocupen un lloc destacat les taronges, el raïm i les cebes. És també la primera província productora de garrofes, i la segona d’arròs, albercocs i prunes, la tercera de cols i la cinquena de tomàquets. La ramaderia subministra una notable producció de carn; d’aus, de porcí, boví i, en menor grau, d’ovins i conills. Dins el sector terciari tenen una rellevància especial el comerç, els transports, els serveis educatius i sanitaris, l’administració política, l’hostaleria, el turisme i les finances. Hi ha tres ports importants (Sagunt, València i Gandia) i un aeroport (Manises).

La província comprèn un total de 264 municipis agrupats en 18 partits judicials.