(Oriola, Baix Segura, 1569 – 1835)

Institució d’ensenyament superior. Creada pel papa Pius V en convertir en universitat el col·legi fundat al convent de Sant Domènec el 1547 pel bisbe d’Oriola Ferran de Lloaces i Peres.

El 1592 el papa Climent VIII disposà que a la nova universitat poguessin cursar totes les facultats i ciències, tant per a seglars com per a religiosos: teologia, cànons, filosofia, medicina, matemàtiques, etc, i s’hi poguessin donar grau de batxiller, llicenciat, doctor i mestre. el rector del col·legi seria el canceller de la universitat.

No aconseguí l’aprovació reial fins al 1646, que hom li atorgà les mateixes gràcies, privilegis i exempcions que a la Universitat de València. Fou la més important del regne després d’aquesta. El 1786 tenia 24 càtedres, un claustre d’uns cent doctors i prop de tres-cents estudiants.

Experimentà diverses modificacions, fins que fou suprimida definitivament el 1835. Restà com a col·legi agregat a la Universitat de València.