(Palma de Mallorca, 31 agost 1869 – Buenos Aires, Argentina, 12 març 1937)

Escriptor i periodista. De jove emigrà a Montevideo, on va fundar la primera tribuna de crítica literària de la premsa diària de l’Uruguai. Estigué uns quants anys a Barcelona, on es dedicà al periodisme. Fou redactor en cap de “La Veu de Catalunya” i un dels fundadors de la revista “La Cataluña”.

En tornar a Amèrica, es domicilià a Buenos Aires, on va jugar un paper important en la literatura sud-americana. Foren remarcables els articles amb què col·laborà a “El Día”, diari de Montevideo, els treballs de redactor d'”El Hogar” i “La Nación”, de Buenos Aires, i els assaigs a la revista “Nosotros”.

Escriptor dramàtic en llengua catalana, intentà d’introduir tècniques avançades en el teatre català del començament del segle XX. En aquest camp, és autor de dues peces de contingut social: Els encarrilats (1901) i Els dos esperits (1902). Entre els seus estudis són importants: La literatura catalana en su actual renacimiento (1928), Las lenguas de España (1933) i Crítica menor (1933-34).