(Valldemossa, Mallorca, 1 maig 1901 – Palma de Mallorca, 7 juny 1935)

Pintor i poeta. Fill de Joan Sureda i Bimet i de Pilar Montaner i Maturana, i germà de Pazzis i de Pere. De formació autodidàctica, gran amic de Llorenç Villalonga i Jorge Luis Borges, amb el qual el 1921 signà el Manifest de l’Ultra.

Conreà un expressionisme poètic en olis, aquarel·les, dibuixos i xilografies (aquestes no publicades fins el 1971); residí a Alemanya i pertangué al grup de la Galerie Ey de Düsseldorf; el 1930 es presentà a la Sala Parés de Barcelona i el 1932 a les Galeries Costa de Palma.

És un dels noms bàsics de l’escàs avantguardisme mallorquí en la seva doble faceta plàstica i literària: el 1926 publicà el recull poètic El prestidigitador y los cinco sentidos, que significà l’afermament de la nova literatura a Mallorca; fou també redactor d’“El Día” i col·laborador de “Proa” de Buenos Aires, on havia exposat el 1928.