Església i casa monàstica, situada sobre la població, al vessant de la muntanya, prop d’una gran cova.
Existia ja el 1060. El 1225 se li uní un hospital creat al raval o vilanova de Vilafranca de Conflent, regit per donats d’ambdós sexes. El 1242 l’església de Sant Pere i l’hospital foren units al priorat canonical de Cornellà de Conflent, amb l’obligació de servir-lo i tenir-hi alguns canonges.
El superior de la casa rebé el nom de paborde de Sant Pere, i era un membre de la comunitat de Cornellà. Després de la secularització (1592) continuà essent una dependència teòrica de la col·legiata de Cornellà.
L’església, romànica, fou restaurada el 1627. Es feren aleshores nous retaules barrocs, entre els quals un de dedicat a santa Maria de la Vida, que començà a canviar la denominació de la capella.
Fou desafectada el 1791, i els seus retaules traslladats a la parroquial de Vilafranca. Es restaurà l’església i el culte el 1855, amb motiu del còlera de l’any anterior, sota el títol exclusiu de Santa Maria de la Vida.
Dades dels Països Catalans 