Antic monestir benedictí, a la vora de la Tet, aigua amunt de la vila.
És esmentat ja el 844, quan el seu abat Sistremon rebé un precepte d’immunitat de Carles el Calb. Al segle XII era ja un simple priorat que depenia del monestir de Sant Andreu de Sureda.
Deixà de tenir comunitat des del segle XIV i la seva església era regida per un sacerdot nomenat per Sureda. El 1570 l’antic monestir i les seves rendes foren units a la dotació de la comunitat de Sant Esteve de Pedreguet, parròquia d’Illa.
Resta l’església, romànica, molt reformada en la volta i posteriorment fortificada; i també part dels antics murs de defensa i restes del monestir.
Dades dels Països Catalans 