(Montanui, Ribagorça)

Antiga abadia benedictina, situada a la vall de Barravés. La fundació és desconeguda; hom sap, però, que la seva església fou consagrada pel bisbe Ató de Pallars vers el 930. El 1017 depenia del bisbat de Ribagorça, i el seu abat Sanillà assistí aquell any a l’elecció del bisbe de Vic Borrell.

Decaigué molt aviat; el 1068 fou cedida com a dotació de la catedral de Sant Vicenç de Roda, i el 1094, sense comunitat, era incorporada definitivament a Lavaix.

Hom creu que ocupava el solar de l’actual parroquial de Santa Llúcia de Senet de Barravés, que s’hi traslladà el 1632, després que una allau destruí l’antiga parròquia de Senet.