(Valljunquera, Matarranya, 21 desembre 1707 – València, 4 gener 1774)

Eclesiàstic i historiador. Era doctor en teologia. Fou cronista de la ciutat de València.

Escriví obres de caràcter religiós, en llatí, i sobre temes històrics, en castellà, com ara Disertación histórica, crítica y expositiva del Sagrado Cáliz, Respuesta a cierta consulta sobre unos monumentos antiguos (1736), Apología crítica (1737) i Memorias históricas del antiguo santuario del Santo Sepulcro de Valencia (1746).

Era germà seu Joan Baptista Sales i Alcalà  (Albocàsser, Alt Maestrat, 1718 – Mèxic ?, segle XVIII)  Missioner a Mèxic.