(Vila d’Eivissa, Eivissa, 16 febrer 1849 – Madrid, 4 gener 1910)

Arqueòleg. S’inicià en l’arqueologia com a afeccionat. Fou el capdavanter de la descoberta dels grans jaciments púnics d’Eivissa, a l’inici del segle XX. Presidí la Societat Arqueològica Ebusitana, fundada el 1903.

Publicà el primer llibre important sobre l’Eivissa cartaginesa: Los nombres e importancia arqueológica de las Islas Pithyusas (1906).

Fou el pare de Carles Roman i Ferrer.