(València, 6 febrer 1792 – Madrid, 1870)

Metge i botànic. Doctor en filosofia (1809) i medicina (1817), fou catedràtic, des del 1829, de Matèria Mèdica.

Dirigí el Jardí Botànic de València (1820-67), el reféu de les destrosses produïdes per la Guerra del Francès, i començà a publicar el catàleg de llavors, Enumeratio plantorum horti botanici valentini (1856).

Fou rector de la universitat (1859-67) i president de l’Acadèmia de Medicina (1848-55 i 1857-67). Escriví Elogio histórico de Antonio José Cavanilles (1830).