(Roma, Itàlia, 10 juliol 1879 – Madrid, 2 desembre 1933)

Pintor. Fill d’Ignasi Pinazo i Camarlench, i germà d’Ignasi. Format a l’estudi del seu pare i a l’Acadèmia de Sant Carles de València. Guanyà menció honorífica a l’Exposición Nacional del 1895 i diversos premis a València i Barcelona. A l’Exposition Universelle de París obtingué medalla de plata, i el seu Floreal li calgué la d’or a Madrid (1895).

Altres obres importants seves són Manola, Natura morta, Tipus de l’Horta, Florista valenciana (totes al Museu de Belles Arts de València) i el retrat de la seva família Nosaltres (Hispanic Society de Nova York).

El seu estil es caracteritza pel color fastuós i la sensibilitat elegant, aplicats a al·legories costumistes en què subsisteixen reminiscències simbolistes o modernistes, i per la seva tendència a la cal·ligrafia i el preciosisme.