(Andratx, Mallorca, 1708 – Palma de Mallorca, 1791)

Frare cistercenc. Estudià al col·legi mallorquí de la Sapiència. fou deixeble de Salzinger a Magúncia. Tingué una càtedra a l’Estudi General de Mallorca. Era un dels més exaltats lul·listes del seu temps, fins al punt d’atribuir a Ramon Llull invents i anticipacions que tingueren poc a veure amb ell.

Entre els seus escrits destaquen El milagro de la sabiduría del B. Raymundo Lulio, Vita B. Raimundi Lulli (Vindictae Lullianae) (1778) i Examen de la crisis del padre B. J. Feijoo sobre el Arte luliana.