(València, 1731 – 1813)

Erudit. Advocat, exercí a Cadis i a Madrid. Fou acadèmic de l’Acadèmia de Sant Carles i va aplegar una notable col·lecció pictòrica. Va pertànyer a l’Acadèmia de la Llengua Llatina i a la de San Fernando.

Entre lingüista i historiador, és autor d’una Carta en Romanç (1782), dirigida al jesuïta Lassala, expulsat per la pragmàtica de Carles III, Valencia antigua y moderna (1924), en tres volums, on recollia dades de tot tipus sobre la ciutat; Biografía pictórica valentina (1930-36, 1967), en que inclogué notícies de nombrosos artistes valencians; Catàleg i descripció dels pardals de l’Albufera de València (1795) i Catàleg dels peixos que es crien i peixquen en lo mar de València (1802). En català fou autor d’alguns poemes i d’un recull d’adagis, avui perdut.

La seva consciència sobre la decadència idiomàtica i el seu interès per la literatura i la història anteriors el situen dins el grup valencià anterior a la Renaixença que ja n’anuncia alguns trets.