(València, 1762 – vers 1825)

Filòleg. Doctorat en teologia i dret a la Universitat de València. Especialista en hebreu i grec, també estudià arameu, siríac i àrab. El 1788 fou nomenat catedràtic d’aquesta universitat i, posteriorment, el 1799, dels Estudios Reales de San Isidro de Madrid.

És considerat el creador de la teoria del triangle vocàlic o orchellià, segons la qual la vibració de l’aire s’efectua a la gorja, al paladar i als llavis. Fou divulgada pel seu deixeble, Antonio M. García Blanco en Análisis filosófico de la escritura y lengua hebrea (1846-51).