(Palma de Mallorca, 7 agost 1711 – Buenos Aires, Argentina, 31 maig 1787)

Frare franciscà i escriptor. Fou professor de filosofia i teologia, secretari provincial de l’orde i notari apostòlic. Va caure malalt per excés de feina, i, el 1751, en recuperar-se, anà a les missions del Perú. Hi fundà el col·legi de Tarija, i fou nomenat visitador del Tercer Orde en aquell país.

Va escriure en llatí i en castellà, i compongué algunes poesies en català. Traduí l’Eneida de Virgili, les poesies líriques d’Horaci i els Epígrames de Marcial. Confegí un Vocabulario trilingüe mallorquín, castellano y latino, que restà inèdit, un Rethoricae institutionis epitome (1746), un Tractatus Theologico-practico-moralis de praeceptis i Las costumbres de los niños, una història de la província franciscana que incloïa una sèrie biogràfica d’alguns membres destacats i altres escrits, que restaren inèdits.