(Palma de Mallorca, segle XV – segle XVI)

Filòsof i poeta en llatí i català. Fill de Rafael d’Olesa i Pont, i germà de Domènec. Era doctor en jurisprudència. Fou jurat de Palma en 1493, 1500, 1504 i 1509.

Concorregué als certàmens poètics de València de 1474 i 1486, amb els poemas Triumphes de Nostra Dama i Obra de la Incarnació, respectivament. També són de caràcter religiós les seves Devotes scientífiques cobles i algunes poesies adreçades a Ferrando Dies. Aguiló, estudiós de la figura d’aquest escriptor, li assigna encara el Spill o bé viure et de bé confessar i la Adoració de les cinc plagues de Jesucrist, estampades a València en 1515.

Olesa escriví a més un Liber de lege cristiana et de ejus excellentia (1518). Podrien ser seves dues poesies religioses manuscrites com a afegit als folis en blanc d’un còdex que es troba a Florència, i del qual consta el propietari: Jaume dOlesa mort el 1443, de qui el poeta i homònim podia haver heretat el llibre.

L’obra d’Olesa és d’una qualitat poètica més aviat escassa, per bé que el nombre d’obres conegudes demostra la seva vocació per les lletres.

Era pare de:

• Miquel d’Olesa i Santmartí  (Palma de Mallorca, segle XV – 1543)  Lul·lista. És autor del llibre De salutis contemplatione. Li són atribuïts uns comentaris a l’obra de Ramon Llull.
• Francesc d’Olesa i Santamartí (Palma de Mallorca, vers 1480 – 1550)  Preceptista i poeta. Autor de l’Obra del menyspreu del món en cobles (1540), de valor més original que l’Art de trobar (1538), resum i repetició de preceptes gramaticals i poètics de l’escola trobadoresca que posa en evidència la decadència creixent del català al segle XVI. Fou el pare de:
  • Jaume d’Olesa i Santmartí (Illes Balears, 1533 – 1599)  Mestre racional. Fou mestre racional de Mallorca i conseller militar el 1554 i el 1555. Fou l’iniciador de la branca dels Ballester d’Olesa, continuada pel seu fill Jaume d’Olesa i Calbó. Fundà un fideïcomís que, per mort de la seva besnéta Caterina d’Olesa i de Berga (Illes Balears, segle XVI – 1638)  passà al seu marit, Albert de Togores i Dameto, comte d’Aiamans i als seus descendents.
    • Rafael d’Olesa i Santmartí  (Illes Balears, segle XVI – 1581)  Continuà la línia primogènita, dita des d’ell dels Olesa, senyors de Vinagrella, extingida el 1713 per mort de la seva rebesnéta Maria d’Olesa i Sureda (Illes Balears, segle XVII – 1713)  Muller de Tomàs Burguès de Safortesa i de Veri.