(Rosselló, segle XVII – segle XVIII)

Família d’escultors, iniciada per Francesc Negre (Perpinyà, vers 1661 – segle XVIII)  Escultor. Cosí germà del també escultor Gauderic Negre (Tuïr, Rosselló, segle XVII – Catalunya Nord, segle XVIII).

Format amb Lluís Generes, seguí els esquemes d’aquest, incorporant-hi, però, la columna salomònica. És autor, entre altres obres, del sumptuós altar major de Sant Martí de Forques (1688), d’un exuberant barroquisme, d’un crucifix per a Cameles (1687) i d’uns retaules -desapareguts- per a Perpinyà.

Fou el pare d’Antoni Negre (Perpinyà, segle XVIII)  Escultor. Seguidor de l’obra del seu pare.

Altres membres d’aquesta família foren:

Miquel Negre  (Perpinyà, segle XVIII)  Escultor. Autor de l’altar de l’Àngel de la Guarda a Nefiac (1757).

Patrici Negre  (Perpinyà, segle XVIII)  Escultor. Autor del retaule de Santa Caterina de Vinçà (1776).