(València, 27 gener 1844 – Madrid, 2 abril 1924)

Polític i enginyer forestal. Contribuí a l’organització de l’Exposició Regional Valenciana del 1867. Professor a l’escola d’enginyers de mines de Madrid (1868). Fou vice-president de l’Exposició Universal de Barcelona (1888).

Afiliat en un començament al partit liberal fusionista, s’uní posteriorment al grup conservador de Cánovas, fou diputat a corts (des del 1886) en diverses legislatures i vicepresident del congrés. Exercí el ministeri d’hisenda (1895, 1897 i 1906); fou senador vitalici i ambaixador a la Santa Seu. Representà Espanya en diverses exposicions i actes internacionals, i fou membre de diverses acadèmies.

Ha publicat el discurs El renacimiento de la poesía provenzal en España (1914), cròniques de viatge Del Turia al Danubio (1873) i la biografia Teodoro Llorente, su vida y su obra (1909).

Fou el pare de Joan Navarro-Reverter i Gomis.