(Museros, Horta, 12 juny 1745 – Madrid, 19 juliol 1799)

Historiador i filòsof. Estudià a la Universitat de València, on fou professor l’any 1769.

Per encàrrec de Carles III de Borbó (1779), va escriure una història dels descobriments i conquestes a les Índies fins al 1500, intitulada Historia del Nuevo Mundo (1793). Fou membre de la Real Academia de la Historia, de l’Acadèmia de Ciències de Lisboa i d’altres.

En filosofia fou adversari de l’escolasticisme i defensà un eclecticisme moderat. Entre les seves obres hi ha De recto philosophiae usu (1767) i Institutiones philosophiae (1768).