(Palma de Mallorca, 21 juliol 1774 – 28 febrer 1829)

Il·lustrat i polític, segon marquès de la Bastida. Fill d’Antoni Montis i Álvarez. Element jove de la Societat Econòmica d’Amics del País des del 1796 i extinent coronel d’infanteria, es convertí en el principal cap liberal illenc de començ de segle. Fou amic d’Isidoro Antillón i cofundador de l’“Aurora Patriótica Mallorquina” (1812-13).

Posteriorment fou cap superior polític de les Balears (del setembre 1813 al juny 1814). Promogué la creació de la càtedra d’economia política (1814) de Palma. Després de sofrir empresonament i desterrament, tornà a ésser cap superior polític durant el Trienni Liberal (del febrer 1821 al març 1822).

Fou el pare d’Antoni Marià Montis i Boneo.