(Perpinyà, 1838 – Marsella, França, 1916)

Escriptor. El 1887 fundà la revista “Lo Felibrige”, que dirigí fins el 1902.

Publicà drames en vers –Casau, Espigueta-, un recull de sonets, Rosari d’amor (1906), i un recull de dotze cants escrits en heptasíl·labs, Mentina (1907). El seu lirisme, de vegades estimable, presenta un excés de tòpics felibrencs.

Traduí L’Atlàntida de Jacint Verdaguer en prosa occitana (1888).