(Palma de Mallorca, 6 setembre 1843 – 9 setembre 1915)

Eclesiàstic. Germà d’Antoni, Bartomeu, Francesc i Gabriel. Fou catedràtic (1886) de teologia dogmàtica al seminari conciliar de Mallorca. L’any 1895 fou designat rector del seminari, càrrec des del qual introduí millores en l’ensenyament.

Es dedicà, també, a la predicació i fundà la congregació de les Germanes Zeladores del Culte Eucarístic.

Col·laborà a diaris i revistes de Mallorca, especialment a la “Unidad Católica” i a “El Áncora”, publicació fundada per ell. Autor de llibres religiosos (Armonías i Meditaciones). Polemitzà amb Josep Taronjí sobre el problema dels xuetes (Una buena causa mal defendida).