(València, 18 febrer 1571 – Madrid, 1 maig 1642)

Humanista. Poeta en llatí i en grec, d’una gran habilitat i una gran prolixitat. Estudià a València, i fou bibliotecari de la biblioteca d’El Escorial.

La seva obra, pràcticament inèdita, consta de 34 volums. Una petita part fou publicada a Tournon, el 1633, amb el títol Opera omnia poetica et oratoria, que inclou, a més de molts panegírics circumstancials dedicats a reis i a altes personalitats -de qui, en va, esperà favors-, una elegant versió llatina en dístics elegíacs dels cants d’Amor d’Ausiàs Marc.

Traduí del grec al llatí, sovint en vers, Homer, Hesíode, Píndar, Sòfocles, Eurípides, Apol·loni de Rodes, Teòcrit, etc, i del grec al castellà quasi tota l’obra d’Aristòtil i Arrià.

Fou elogiat per Lope de Vega i, sobretot, per Quevedo, que fou el seu únic mecenes. Dels 350.000 versos llatins i grecs que deixà, n’han estat conservats més de 271.000. Deixà, també inèdita, una història de l’imperi peruà, en llatí.

Humanista desplaçat ja del seu temps, no aconseguí, ni de la cort ni de l’alta noblesa per a la qual escriví la seva obra original, cap càrrec substanciós, i morí, finalment, en la misèria.