(Maó, Menorca, 1591 – Palma de Mallorca, 27 maig 1688)

Lul·lista i franciscà. Lector de teologia als convents de Roma i de Palma de Mallorca, a l’Estudi General de la qual ensenyà filosofia lul·liana.

Publicà l’edició crítica de l’Ars Generalis ultima (1645) i de l’Ars brevis (1669). Traduí texts catalans de Ramon Llull al castellà, avui perduts. La seva obra més important és Quaestiones difficiles super quatuor libros Magistri Sententiarum cum resolutionibus et Summa Lulliana (1673).