(Binissalem, Mallorca, segle XVII – 1736)

Jurista. Doctor en filosofia, teologia i drets civil i canònic. Fou catedràtic de l’Estudi General lul·lià, batlle general de Mallorca, consultor del Sant Ofici i assessor de la cúria eclesiàstica.

Va ésser desterrat de Mallorca sota la sospita d’afecció a Felip V de Borbó. Refugiat a Sardenya, tornà a Mallorca el 1715 amb l’expedició borbònica que l’ocupà. Fou nomenat aleshores president de la nova Reial Junta de govern de l’illa i posteriorment oïdor de la Reial Audiència.