(Llucmajor, Mallorca, 31 agost 1811 – Palma de Mallorca, 19 febrer 1886)

Prelat. Fou canonge de Palma i més tard, bisbe de Menorca (1858-75) i de Mallorca (1875-86). Les seves pastorals foren remarcables.

El seu germà fou Antoni Jaume i Garau  (Llucmajor, Mallorca, vers 1820 – Palma de Mallorca, 1885)  Metge. Estudià medicina a Montpeller, on publicà la seva tesi (1850). Dirigí l’hospital de colèrics de sa Llonja (1865). Fou regidor de l’ajuntament de Palma i president de la Societat Arqueològica Lul·liana. Publicà la traducció que ell mateix havia fet de Los pozos artesianos en Mallorca (1879), d’Hermite.