(Alacant, 21 gener 1834 – 17 novembre 1890)

Historiador i polític. Estudià gravat, pintura i estètica a Barcelona. De retorn a Alacant (1853), es dedicà als estudis arqueològics.

Fou oficial de la Milícia Nacional i s’adherí al pronunciament del 1854 i patí diversos empresonaments fins al destronament d’Isabel II de Borbó (1868). Fou membre de la comissió revolucionària d’Elx.

Durant l’estada que féu a Itàlia fou administrador de les esglésies espanyoles de Santiago i de Montserrat a Roma, fundà l’Acadèmia Espanyola de Belles Arts de Roma i fou visitador de les propietats d’Espanya a Itàlia.

Escriví diversos estudis d’història local, com Illice, su situación y antigüedades (1879), Estudio crítico sobre el drama litúrgico titulado El tránsito y asunción de la Virgen, sobre el Misteri d’Elx, i una Historia de Elche desde los tiempos más remotos hasta nuestros días, que restà inacabada.