(València, 24 octubre 1904 – Benidorm, Marina Baixa, 23 març 1977)

Escriptor i bibliotecari. Fill de Severí Guastavino i Robba. Estudià filosofia i lletres a Madrid. El 1931 ingressà al Cos Facultatiu d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs. Del 1932 al 1939 fou director del Museu Arqueològic de Tarragona.

El 1939 fou destinat al servei del Protectorat d’Espanya al Marroc com a director d’Arxius i Biblioteques d’aquell país. Amb la independència del Marroc el 1957 fou nomenat cap del nou Servicio de Depósito Legal de Obras Impresas en España (1958-67). Per oposició guanyà la direcció de la Biblioteca Nacional de Madrid i fou director després de la “Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos”.

Publicà entre altres les obres: Síntesis de historia de Marruecos, Un siglo de teatro valenciano, Algunos astrólogos valencianos de los siglos XVI y XVII, Onomástica escalantina, i diversos articles sobre València i d’altres sobre les festes de Moros i Cristians.