(Ontinyent, Vall d’Albaida, 6 gener 1791 – París, França, 27 juliol 1836)

Músic i compositor. Infant cantor, es formà musicalment amb Joan Ponç, mestre de capella de la seu de València. L’any 1817 es traslladà a Madrid, on estrenà l’òpera Aldeana (1818) i el monòleg musical Sensibilidad, prudencia (1821), i on també dirigí la Banda de Música de la Guàrdia Reial.

Compositor d’òperes (Aben Humeya, 1830; Le diable à Séville, 1831 -estrenada al Liceu de Barcelona amb el nom de Riego en Sevilla (1854)-; Le revenant, 1833 i Le portefaix, 1835) i d’òperes còmiques de gran èxit, que estrenà a Madrid, a París i a Londres. Deixà inèdites Le damné, Le favori i El conde don Julián.

D’ideologia liberal, compongué també diverses cançons patriòtiques; se li ha atribuït l’Himne de Riego. S’hagué d’exiliar a París (1823) i tres anys després a Londres, on estrenà la cantata El invierno (1828), per a quatre veus i orquestra.

Publicà a París un notable tractat, Méthode de solfège et de chant (1825). El govern francès li concedí una pensió, i el seu retrat figura a la galeria de l’Opéra-Comique de París.