(València, 1954 – )

Il·lustrador. Autodidacte, als vint anys compaginava les tasques de dibuixant d’historietes amb les de dissenyador gràfic de publicitat, i més endavant s’introduí en el món de l’il·lustració, treballant per a edicions italianes.

L’any 1980 començà a il·lustrar llibres i contes infantils, dels quals destaquen Pericot Rodaire Voltamon (1988), Mitja dotzena (1984), L’espasa i la cançó (1986), Història del príncep Pipó (1987) i L’escletxa assassina (1990).

Ha col·laborat també en diaris i revistes, i ha publicat cartells, quaderns educatius i llibres de text.

El 1988 obtingué el Premio Lazarillo d’il·lustració i fou seleccionat a la biennal d’il·lustració de Bratislava l’any 1989.