(l’Alcora, Alcalatén, 14 febrer 1653 – Palerm, Itàlia, 11 juny 1729)

Religiós. Ingressà al convent dels mínims de València. Fou general del seu orde. Felip V de Borbó el nomenà bisbe de Palerm i primat del regne de Sicília (1704).

L’any 1726 es distingí per la seva abnegada actuació durant el terratrèmol de Palerm.

És autor dels escrits Epistola pastoralis i Papeles sobre las ocurrencias de su gobierno.