(Gandia, Safor)

Església major de la ciutat, a la diòcesi de València, que té com a titular santa Maria.

Fou creada com a parròquia dins el terme del castell de Bairén arran de la formació del nucli urbà cristià, a mitjan segle XIII; a la segona meitat del segle XIV fou construïda la primera església gòtica a expenses del duc Alfons el Vell, inclosos el cor, el retaule major i dotze apòstols esculpits per Pere Llobet.

El 1499 la duquesa María Enríquez aconseguí del papa Alexandre VI, sogre seu, que la convertís en col·legiata i féu construir la part de l’edifici entre la porta dels Apòstols i la façana actual en el mateix estil gòtic inicial (amb el magnífic retaule renaixentista de Paolo di San Leocadio, desaparegut).

La comunitat es componia a la fi del segle XVI, de catorze dignitats, presidides per un abat, mitrat per privilegi de Pau III, i de trenta-set beneficiats.

Amb el concordat del 1851 desaparegué com a col·legiata, però fou restaurada el 1907. Durant la guerra civil de 1936-39 fou parcialment destruïda.