(Palma de Mallorca, 22 maig 1870 – 16 abril 1943)

Pintor. Format en el realisme acadèmic, més tard s’inclinà cap al modernisme. Fou professor de dibuix lineal a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma).

Captà l’ambient burgès i intimista de la societat benestant d’aquell temps amb un estil acostat al de Santiago Rusiñol i Ramon Casas. Obtingué medalla d’or a l’exposició internacional de Marsella (1903).

Molt actiu fins al 1920, quedà, després, eclipsat amb l’aparició de les noves tendències d’avantguarda, es clogué dins un humanisme, palès en escenes folklòriques de la pagesia i en paisatges i natures mortes.

Exposà a Palma, Maó, Barcelona, Madrid i Buenos Aires.