(Benimarfull, Comtat, 5 gener 1871 – Madrid, 21 juny 1948)

“Pare Fullana”  Gramàtic, erudit i religiós. Representant de la regió valenciana a la Real Academia Española.

Contribuí a l’estudi i la fixació de la llengua, encara que amb mètodes antiquats, que no abandonà fins a l’any 1932, en què acceptà les Normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans.

És autor d’una Gramàtica elemental de la llengua valenciana (1915) i d’altres treballs remarcables, com Característiques catalanes a València (1908), Estudi sobre filologia valenciana (1926) i La evolución del verbo en la lengua valenciana (1928), discurs pronunciat en ingressar a la Real Academia Española.