(el Soler, Rosselló)

Antiga abadia cistercenca femenina (Santa Maria de l’Eula), fundada vers el 1174, al sud del poble, a la dreta de la Tet, per Joan Homdedeu, burgès de Perpinyà, i posada sota la filiació de l’abadia de Fontfedra.

Després de la invasió de Felip III l’Ardit del 1285, les monges cercaren refugi a Perpinyà i compraren unes quantes cases prop de l’església de Sant Narcís. El 1360 Urbà V els concedí de poder-se establir definitivament a Perpinyà.

A mitjan segle XVI només hi havia l’abadessa i dues monges, i l’abat de Santes Creus, a qui havia estat confiada l’abadia, extingí la comunitat femenina (les monges es traslladaren a Vallbona i a Sant Hilari de Lleida) i al seu lloc establí, el 1576, un priorat masculí, que subsistí fins a la Revolució Francesa, bé que els darrers temps ja no tenia pràcticament vida monàstica.

Actualment en resta el mas de l’Eula, dins el terme del Soler.