(la Tor de França, Fenolleda, 7 maig 1751 – 14 maig 1796)

Eclesiàstic. Fou rector de Sant Pau de Fenollet el 1782. Favorable a la Revolució, jurà la Constitució Civil del Clergat i fou elegit bisbe de Perpinyà (sense l’acord de Roma) el 1791.

Consagrat a París, publicà aviat una Lettre pastorale de M. l’evêque du dèpartament des Pyrénées Orientales i una Lettre de comunion ècrite au pape par M. Deville, atac molt dur contra la cúria romana. Tingué un consell episcopal de 16 membres triats dins el clericat constitucional.

El 1793 renuncià al bisbat, alhora que feia apostació pública. Es retirà a la Tor de França, on treballà a les fargues familiars. Abans de morir féu una retractació, també pública, impresa a París el 1796.