(Oriola, Baix Segura, vers 1454 – Roma, Itàlia, 9 setembre 1504)

Cardenal. Doctorat en dret (civil i canònic) a Lleida, i canonge d’Oriola, el 1483 era ja a Roma, amb Roderic de Borja, futur Alexandre VI.

Gaudí de molts beneficis eclesiàstics en diferents diòcesi d’Aragó, Castella i Portugal. Fou el primer nunci permanent de la Santa Seu, enviat el 1492 prop de Ferran II el Catòlic i d’Isabel en anys crucials de llurs afers diplomàtics amb França i de llur política italiana i americana.

Nomenat bisbe de Catània, d’Astorga (1500) i de Lleó, fou creat cardenal el 1503.